Es muy curioso: lo que denuncia el nuevo video del PP, venimos diciéndolo en C's hace mucho tiempo. Pero, ¿se les ha ocurrido solitos? ¿ahora se han caído del guindo? o, ¿podría ser que alguien del PP nos esté espiando, y copiando nuestras ideas? Seguramente es pura casualidad pero no deja de ser curioso.
Hace tiempo, Montse Rojas, la coordinadora de Maresme Centre, nos contaba a los afiliados de C's lo sucedido en aquel pleno del ayuntamiento de Mataró, ante las declaraciones de la CUP. No olvidemos que la noticia salió en El Mundo "edición nacional", y su carta se colgó en diferentes blogs de compañeros del partido y en el de TRIPARTIT 2.0.
Allí ella llamaba a la CUP Batasunos Catalanes
"He vivido momentos de emociones al límite en este partido y puedo deciros que hoy no ha sido menos, esta tarde en el pleno, me he vuelto a emocionar de verdad, esta pequeña acción de hoy me ha hecho recordar el porqué existe C´s y el porque debe seguir existiendo.
Hoy he entendido la importancia que a veces no le damos a pequeñas acciones que otros no hacen, como es condenar un atentado, hoy me he dado cuenta que aquí también existe miedo, hoy me he dado cuenta hasta que extremo una minoría puede controlar con el miedo a una mayoría y por eso creo que debemos seguir en esas pequeñas pero importantes batallas, para decir que el miedo no puede existir, que ese miedo no puede privarnos de decir lo que pensamos, que ese miedo no va a detenernos, que ellos se crecen con nuestro silencio y que creen que nos domina con el terror que podemos sentir, entiendo a muchos compañeros que hoy no han decidido acompañarnos alegando que tienen una familia, un negocio, y que temen a los Batasunos Catalanes denominados C.U.P.
Os voy a relatar como ha sido lo de hoy, en total éramos 8 personas, ni mucho ni pocos lo suficiente para ser representativos, tengo que agradecer a Silvia Lovosevic y a Emelina Martinez de nuestra agrupación vecina que nos acompañaran hoy, dicho esto prosigo, llevábamos un letrero cada uno con la foto de los guardias civiles asesinados por E.T.A, ponía su nombre y edad, y abajo ponía "ASSASSINATS PER E.T.A", y otros letreros que ponía "REBUTGEM LA VIOLÈNCIA I ALS QUE NO LA CONDEMNEN", los llevábamos en una bolsa y nos hemos sentado al final de la sala, ha empezado el pleno normalmente, y cuando ha llegado el punto del orden del día sobre la condena del atentado el alcalde ha leído en voz alta dicho comunicado y ha dado la palabra a Safont Trias de la C.U.P, entonces nos hemos levantado en silencio hemos sacado nuestros letreros y nos hemos quedado en silencio con ellos en la mano, me temblaban las piernas de la emoción y de los nervios, como estábamos detrás y los medios de comunicación, estaban delante han tardado en percatarse que estábamos allí pero a la que uno se ha dado cuenta y ha empezado a fotografiarnos los demás han seguido y lo mismo ha hecho el cámara de televisión, yo llevaba la camiseta que repartió el partido el día de la Constitución con el articulo 14 escrito en ella y han venido por detrás a fotografiarla, cuando acabado de hablar (o mejor dicho berrear el de la C.U.P) hemos vuelto a tomar asiento, y cuando han acabado cada uno de los grupos su posicionamiento y ha vuelto hablar Safont Trias hemos vuelto hacer lo mismo.
Ha sido una mezcla de orgullo por mi partido, una mezcla de emoción por las fotos de Fernando Trapero y Raul Centeno, y un gustazo de que por fin los medios de comunicación sepan que estamos allí (hace una semana cuando la C.U.P decidió no condenar el atentado enviamos una nota de prensa a los medios y ninguno de ellos se hizo eco), hoy no podrán negar que no dejamos claro nuestro posicionamiento y espero que mañana salga en la prensa.
Ha sido bonito, parecía que en la sala solo existía nuestras reivindicaciones con la voz de fondo del Radical que reafirmaba aún mas nuestro mensaje, un mensaje de libertad, de solidaridad, de esperanza, de ilusión para hacer que Cataluña y en otras partes de nuestro Pais los demócratas podamos expresarnos con libertad y poder exigir a los cargos públicos aunque sea en los Ayuntamientos que deben condenar los atentados, que lo que hacen vulnera la integridad moral de las víctimas y sus familiares, que están vulnerando la "ley de partidos" y que digan lo que digan, los Ciudadanos estamos para hacernos oir, sin miedo.
No solo nos han fotografiado los medios de comunicación, también lo ha hecho Juan Jubany un miembro de la C.U.P. que hace unas semanas estaba quemando fotografías del Rey en una concentración que hicieron delante del Ayuntamiento de Mataró, supongo que será para ponernos en la lista de personas "non gratas" de su partido o igual algún dia la utilicen para hacerse dianas en su entreno batasuno de mentes retorcidas y delirantes.
Un Concejal del P.P abandonado el pleno solo para poder enviarnos un sms que decía "muy bien, con un par".
De verdad que ha sido una experiencia gratificante y creo que mañana hablaran de nosotros no sé si bien o mal, pero que hablen….
Espero que poco a poco las personas se de cuenta que los que nos llaman fascistas a nosotros por pedir la igualdad vean a que personas han votado, en el caso de Mataró os aseguro qua ya hay muchos que se están arrepintiendo de haberlo hecho.
Gracias a todos por vuestras muestras de apoyo.
Un abrazo todavía emocionado."
Hoy he entendido la importancia que a veces no le damos a pequeñas acciones que otros no hacen, como es condenar un atentado, hoy me he dado cuenta que aquí también existe miedo, hoy me he dado cuenta hasta que extremo una minoría puede controlar con el miedo a una mayoría y por eso creo que debemos seguir en esas pequeñas pero importantes batallas, para decir que el miedo no puede existir, que ese miedo no puede privarnos de decir lo que pensamos, que ese miedo no va a detenernos, que ellos se crecen con nuestro silencio y que creen que nos domina con el terror que podemos sentir, entiendo a muchos compañeros que hoy no han decidido acompañarnos alegando que tienen una familia, un negocio, y que temen a los Batasunos Catalanes denominados C.U.P.
Os voy a relatar como ha sido lo de hoy, en total éramos 8 personas, ni mucho ni pocos lo suficiente para ser representativos, tengo que agradecer a Silvia Lovosevic y a Emelina Martinez de nuestra agrupación vecina que nos acompañaran hoy, dicho esto prosigo, llevábamos un letrero cada uno con la foto de los guardias civiles asesinados por E.T.A, ponía su nombre y edad, y abajo ponía "ASSASSINATS PER E.T.A", y otros letreros que ponía "REBUTGEM LA VIOLÈNCIA I ALS QUE NO LA CONDEMNEN", los llevábamos en una bolsa y nos hemos sentado al final de la sala, ha empezado el pleno normalmente, y cuando ha llegado el punto del orden del día sobre la condena del atentado el alcalde ha leído en voz alta dicho comunicado y ha dado la palabra a Safont Trias de la C.U.P, entonces nos hemos levantado en silencio hemos sacado nuestros letreros y nos hemos quedado en silencio con ellos en la mano, me temblaban las piernas de la emoción y de los nervios, como estábamos detrás y los medios de comunicación, estaban delante han tardado en percatarse que estábamos allí pero a la que uno se ha dado cuenta y ha empezado a fotografiarnos los demás han seguido y lo mismo ha hecho el cámara de televisión, yo llevaba la camiseta que repartió el partido el día de la Constitución con el articulo 14 escrito en ella y han venido por detrás a fotografiarla, cuando acabado de hablar (o mejor dicho berrear el de la C.U.P) hemos vuelto a tomar asiento, y cuando han acabado cada uno de los grupos su posicionamiento y ha vuelto hablar Safont Trias hemos vuelto hacer lo mismo.
Ha sido una mezcla de orgullo por mi partido, una mezcla de emoción por las fotos de Fernando Trapero y Raul Centeno, y un gustazo de que por fin los medios de comunicación sepan que estamos allí (hace una semana cuando la C.U.P decidió no condenar el atentado enviamos una nota de prensa a los medios y ninguno de ellos se hizo eco), hoy no podrán negar que no dejamos claro nuestro posicionamiento y espero que mañana salga en la prensa.
Ha sido bonito, parecía que en la sala solo existía nuestras reivindicaciones con la voz de fondo del Radical que reafirmaba aún mas nuestro mensaje, un mensaje de libertad, de solidaridad, de esperanza, de ilusión para hacer que Cataluña y en otras partes de nuestro Pais los demócratas podamos expresarnos con libertad y poder exigir a los cargos públicos aunque sea en los Ayuntamientos que deben condenar los atentados, que lo que hacen vulnera la integridad moral de las víctimas y sus familiares, que están vulnerando la "ley de partidos" y que digan lo que digan, los Ciudadanos estamos para hacernos oir, sin miedo.
No solo nos han fotografiado los medios de comunicación, también lo ha hecho Juan Jubany un miembro de la C.U.P. que hace unas semanas estaba quemando fotografías del Rey en una concentración que hicieron delante del Ayuntamiento de Mataró, supongo que será para ponernos en la lista de personas "non gratas" de su partido o igual algún dia la utilicen para hacerse dianas en su entreno batasuno de mentes retorcidas y delirantes.
Un Concejal del P.P abandonado el pleno solo para poder enviarnos un sms que decía "muy bien, con un par".
De verdad que ha sido una experiencia gratificante y creo que mañana hablaran de nosotros no sé si bien o mal, pero que hablen….
Espero que poco a poco las personas se de cuenta que los que nos llaman fascistas a nosotros por pedir la igualdad vean a que personas han votado, en el caso de Mataró os aseguro qua ya hay muchos que se están arrepintiendo de haberlo hecho.
Gracias a todos por vuestras muestras de apoyo.
Un abrazo todavía emocionado."
----------------------------------------------------
Hasta entonces, el PPC no había hecho nunca declaraciones públicas en contra de la CUP, y justo después de la carta de Montse Rojas salió una noticia en e.noticies, como algo extraordinario: "Alberto Fernandez Diaz llama a los de la CUP "Batasunos catalanes".
----------------------------------------------------------------
Montse Rojas entonces envió una carta a e.noticies que se le publicó, donde de una manera sutil les decía a los del PPC "que nos copiaban" y dicho sea de paso dejaba bien claritas las diferencias entre ellos y nosotros.
http://www.e-noticies.com/cartes-al-director/ppc-i-el-retorn-del-nacionalisme-33110.html
PPC i el retorn del nacionalisme
Fa pocs mesos, el diputat de C´sJosé Domingo, quan va escoltar parlar en castellà en el Parlament al nou President del PPC, Sr. Sirera, sarcàsticament, li va dir "Benvinguts". Ara sóc jo qui els diu el mateix, "Benvinguts, senyors del PPC al no nacionalisme". L'entrada de Ciutadans en el Parlament va ser una sorpresa desagradable per a tots els grups polítics, però per al PPC va ser una mallada. Abans de C's, l'espai no nacionalista estava teòricament cobert pel seu partit, els seus vots procedien de votants de dretes i d'uns altres que, encara sense compartir íntegrament, els votaven perquè no havia altres alternatives "no nacionalistes".
Gràcies al senyor Piqué, el seu partit va girar cap al rumb nacionalista-light-català, i molts dels seus regidors i parlamentaris es van sentir còmodes en aquest nou paper. Per a mostra val un botó, el seu actual President el Sr. Sirera, segons va rebel·lar una aclaridora foto, posant en el seu cotxe l'adhesiu de CAT, o els seus vots a favor o abstenint-se en el Parlament en lleis amb alt contingut identitari. Ara vostès repudien públicament el nacionalisme, bé és cert que no sempre amb la mateixa contundència. Qui va dir que Ciutadans no ha aportat res a la vida política de Catalunya?
No és decisiu (ara com ara) en la presa de decisions en el Parlament de Catalunya, només tenim tres diputats (encara que la poca quantitat no està renyida amb la qualitat), però ha tingut certa influència en la seva actuació política i d'això ens alegrem. El nou gir del PPC ve determinat pels resultats de les últimes eleccions en el qual s'han perdut un nombre significatiu de votants. És simptomàtic que ara utilitzin les paraules "batasunos catalans" per a definir als membres de la CUP, definició amb la qual, per altra banda, estic totalment d'acord, doncs jo sempre la utilitzo.
Aquestes paraules les va dir Alberto Fernández Díaz després que el periòdic El Mundo publiqués una notícia en les seves pàgines on membres de Ciutadans reprovàvem a un Regidor de la C.U.P de Mataró que no condemnés l'últim atemptat d' E.T.A. en el ple Municipal. Per què, encara que sabien amb anterioritat que no ho condemnarien, no van fer el mateix els seus regidors en aquesta ciutat? Per què no van preguntar a la CUP sobre la crema de fotos del Rei que va tenir lloc davant de l'Ajuntament d'aquesta localitat dues setmanes abans? Per què no va instar a l'equip de govern municipal que fes una declaració pública en contra de la crema de símbols constitucionals en aquesta ciutat? Per què no van aprofitar la conferència que va impartir Montserrat Nebrera, titulada "Catalanisme constitucional" per a manifestar el seu desacord amb ella?
Els votants ja tenen una dreta ( PPC) no nacionalista i un centre esquerra (C´s) no nacionalista als quals acudir.
Gràcies al senyor Piqué, el seu partit va girar cap al rumb nacionalista-light-català, i molts dels seus regidors i parlamentaris es van sentir còmodes en aquest nou paper. Per a mostra val un botó, el seu actual President el Sr. Sirera, segons va rebel·lar una aclaridora foto, posant en el seu cotxe l'adhesiu de CAT, o els seus vots a favor o abstenint-se en el Parlament en lleis amb alt contingut identitari. Ara vostès repudien públicament el nacionalisme, bé és cert que no sempre amb la mateixa contundència. Qui va dir que Ciutadans no ha aportat res a la vida política de Catalunya?
No és decisiu (ara com ara) en la presa de decisions en el Parlament de Catalunya, només tenim tres diputats (encara que la poca quantitat no està renyida amb la qualitat), però ha tingut certa influència en la seva actuació política i d'això ens alegrem. El nou gir del PPC ve determinat pels resultats de les últimes eleccions en el qual s'han perdut un nombre significatiu de votants. És simptomàtic que ara utilitzin les paraules "batasunos catalans" per a definir als membres de la CUP, definició amb la qual, per altra banda, estic totalment d'acord, doncs jo sempre la utilitzo.
Aquestes paraules les va dir Alberto Fernández Díaz després que el periòdic El Mundo publiqués una notícia en les seves pàgines on membres de Ciutadans reprovàvem a un Regidor de la C.U.P de Mataró que no condemnés l'últim atemptat d' E.T.A. en el ple Municipal. Per què, encara que sabien amb anterioritat que no ho condemnarien, no van fer el mateix els seus regidors en aquesta ciutat? Per què no van preguntar a la CUP sobre la crema de fotos del Rei que va tenir lloc davant de l'Ajuntament d'aquesta localitat dues setmanes abans? Per què no va instar a l'equip de govern municipal que fes una declaració pública en contra de la crema de símbols constitucionals en aquesta ciutat? Per què no van aprofitar la conferència que va impartir Montserrat Nebrera, titulada "Catalanisme constitucional" per a manifestar el seu desacord amb ella?
Els votants ja tenen una dreta ( PPC) no nacionalista i un centre esquerra (C´s) no nacionalista als quals acudir.
---------------------------------------------------------------
Días después, Montse envía otra carta a e.noticies, y también se la publican.
Hauré de parlar a la meva filla en castellà
Ironia. Cert és que la vida és pura ironia, mentre el govern de Catalunya ajuda amb subvencions a la CAL a Òmnium Cultural i altres (entitats independentistes encobertes) per a defensar la llengua i la cultura catalana jo que sóc catalano parlant ara hauré de fer-ho en castellà. És trist però quant mes fan per a fomentar el català mes m'obliguen a allunyar-me d'ell, des que la meva filla va néixer li parlava en català perquè les paraules mes amoroses que li puc dirigir a la meva filla són les quals em dirigiria la meva mare a mi, la llengua del sentiment és aquella que escoltes de la teva mare i amb la qual comences a expressar-te, ara sens dubte ja no ho faré mes.
Sóc mare d'una nena de 5 anys, i fins a ara no m'he adonat (si que sabia de la necessitat) però no entenia el mal que li estat fent a la meva filla parlant-li en la meva llengua habitual, no sabia fins a quin punt li podia fer mal en el seu enteniment per a poder comunicar-se amb els altres. Aquest Nadal la seva àvia per part de pare ha vingut a visitar-nos, la incomunicació sens dubte ha estat la llengua, no els quilòmetres de distància i el de tant en tant que es veuen, evidentment les trucades telefòniques no serveixen de molt ja que no s´entenen, la seva àvia (cordovesa) no sap català i ella no parla en castellà, he hagut de fer de traductora entre elles. A casa català, a l'escola fins als 8 anys d'edat en català, quan compleixi 8 anys tindrà 2 hores de castellà a la setmana, com pot aprendre la meva filla la seva altra llengua?
Mentre el Govern de la Generalitat li està negant a la meva filla una educació bilingüe que la enriquirà culturalment, quan se li està negant a la meva filla conèixer l'altre idioma del seu país, quan li estan fer-se sentir estrangera a la seva terra i li neguen que pugui comunicar-se amb la gent de la resta d'Espanya, mentre ells tracten d'imposar els seus criteris en detriment dels meus drets com mare a triar en quina llengua vull que s'eduqui la meva filla, jo m'allunyo cada vegada mes del català, ja per pura necessitat, no tinc altra manera, vull que la meva filla parli català, castellà i anglès (per a aquesta última existeixen acadèmies de llengua estrangera), mentre ells fomenten el català jo compro llibres, jocs i pel·lícules infantils en castellà perquè la meva filla no es senti una bestiola rara quan surt de la macabra barrera que han creat en aquest suposat país fet a la seva mida al que denominen nació catalana.
A partir d'ara hauré de renunciar a la llengua en la que millor m'expresso i dirigir-me a la meva filla en castellà sol perquè uns quants erudits estúpids creuen que negant una llengua es fomenta l'altra, no senyors, no saben lo equivocats que estan, no es fa respectar, ni voler aprendre una llengua imposant- la, en el meu cas ha estat al revés, ara hauré de parlar-li en Castellà a la meva filla i ensenyar-li el que vostès li estan negant amb els seus il·lusoris somnis de país, la llengua sol és una excusa per a evidenciar les seves pròpies mancances i pors. que és el que temen? Sr. Montilla mentre vostè fa classes privades i intensives per a intentar usar el català amb correcció la meva filla que té una àvia que és del mateix país/terra que vostè no s'entén amb ella i vostè ajuda a negar-li aquesta oportunitat, irònic no? Una ironia més entre altres?
Montse Rojas (C's Maresme centre)
Sóc mare d'una nena de 5 anys, i fins a ara no m'he adonat (si que sabia de la necessitat) però no entenia el mal que li estat fent a la meva filla parlant-li en la meva llengua habitual, no sabia fins a quin punt li podia fer mal en el seu enteniment per a poder comunicar-se amb els altres. Aquest Nadal la seva àvia per part de pare ha vingut a visitar-nos, la incomunicació sens dubte ha estat la llengua, no els quilòmetres de distància i el de tant en tant que es veuen, evidentment les trucades telefòniques no serveixen de molt ja que no s´entenen, la seva àvia (cordovesa) no sap català i ella no parla en castellà, he hagut de fer de traductora entre elles. A casa català, a l'escola fins als 8 anys d'edat en català, quan compleixi 8 anys tindrà 2 hores de castellà a la setmana, com pot aprendre la meva filla la seva altra llengua?
Mentre el Govern de la Generalitat li està negant a la meva filla una educació bilingüe que la enriquirà culturalment, quan se li està negant a la meva filla conèixer l'altre idioma del seu país, quan li estan fer-se sentir estrangera a la seva terra i li neguen que pugui comunicar-se amb la gent de la resta d'Espanya, mentre ells tracten d'imposar els seus criteris en detriment dels meus drets com mare a triar en quina llengua vull que s'eduqui la meva filla, jo m'allunyo cada vegada mes del català, ja per pura necessitat, no tinc altra manera, vull que la meva filla parli català, castellà i anglès (per a aquesta última existeixen acadèmies de llengua estrangera), mentre ells fomenten el català jo compro llibres, jocs i pel·lícules infantils en castellà perquè la meva filla no es senti una bestiola rara quan surt de la macabra barrera que han creat en aquest suposat país fet a la seva mida al que denominen nació catalana.
A partir d'ara hauré de renunciar a la llengua en la que millor m'expresso i dirigir-me a la meva filla en castellà sol perquè uns quants erudits estúpids creuen que negant una llengua es fomenta l'altra, no senyors, no saben lo equivocats que estan, no es fa respectar, ni voler aprendre una llengua imposant- la, en el meu cas ha estat al revés, ara hauré de parlar-li en Castellà a la meva filla i ensenyar-li el que vostès li estan negant amb els seus il·lusoris somnis de país, la llengua sol és una excusa per a evidenciar les seves pròpies mancances i pors. que és el que temen? Sr. Montilla mentre vostè fa classes privades i intensives per a intentar usar el català amb correcció la meva filla que té una àvia que és del mateix país/terra que vostè no s'entén amb ella i vostè ajuda a negar-li aquesta oportunitat, irònic no? Una ironia més entre altres?
Montse Rojas (C's Maresme centre)
------------------------------------------------------
Y nuevamente, por casualidades de la vida, escasos dias despues, el PPC lanza este video:
Un día me dijeron que en política no existen casualidades. ¿Podría este caso ser un caso de espionaje político? ¿somos tan imprescindibles que si no fuera por nosotros no sabrían qué hacer?
Tenemos muy buenas ideas, y muy buenos elementos en este partido (no solo Montse Rojas, eh, todo quisque hace lo que puede y cuando puede), pero nos falla el marketing. Resulta que vienen los del PPC, nos lo copian, y se llevan el reconocimiento del público, pero ¿se llevarán también los votos?
Os dejo este tema para reflexionar, hasta la próxima "casualidad".
